Prince Buster Memorial, segon assalt. 6/01/17 Sala Upload (Bcn)

pbmr2_alltogether03

Just abans de començar a incomplir la llista de propòsits que ens havíem fet per aquest 2017, i també abans d’inscriure’ns per enèsima vegada a un gimnàs (el terra del qual no pisarem més d’un o dos cops), un parell llarg de centenars de persones vàrem tornar a omplir la sala Upload per presenciar el segon round del memorial a Prince Buster.

Ideat, organitzat i orquestrat per la banda mataronina The Cabrians, l’homenatge al mític Cecil Campbell va desbordar tots els pronòstics el passat 23 de desembre. Molta gent va quedar-se a les portes amb les entrades esgotades dies abans de l’espectacle.

El guió va ser calcat. Totes i cadascuna de les cantants (el femení genèric em serveix ara per posar de manifest el que ja vaig apuntar la crònica de la primera volta) varen retre el seu particular tribut al ‘príncep’ en el mateix ordre i a través dels mateixos temes. S’ha de fer notar que, tot i ser bastant comú al món de la música en directe, cap ni una de les cantants solistes va causar baixa. Només una membre de la secció de vents de The Cabrians (saxo, si no recordo malament) va haver de ser substituida.

Tot i el mimetisme intencionat (del que es tractava era de repetir l’espectacle), la vetllada es va desenvolupar de forma totalment diferent. Almenys així ho vaig percebre. L’actuació va fluïr amb molta més soltesa i naturalitat per part de les cantants, s’apreciava que els nervis del primer dia havien quedat enrere. Una prova d’això va ser la durada, el mateix show es va escurçar prop de tres quarts d’hora respecte el dia 23. El so instrumental millorà notablement la nit del dia de reis. Pel que fa al públic, els que pensàvem que podria ser bona idea repetir-hi per poder gaudir del concert amb més tranquilitat estàvem equivocats. La sala va tornar a omplir-se de gom a gom i el públic (amb forces cares noves) tornà a donar-ho tot. Amb invasió final de l’escenari inclosa, per acompanyar a totes les cantants que tornaren a culminar la nit amb la conegudíssima Enjoy Yourself (moment que reflexa la foto de portada d’aquest post).

Una diferència notable, però, respecte al dia 23 va ser l’absència de les sounds M&M i Dance Crasher durant l’escalfament, l’intermig i l’epíleg. Les va substituir el veterà punxadiscos i artista gràfic Txarly Brown.

I dissortadament pels amants de la bona fotografia… Se’m va ocòrrer agafar la càmera.

pbmr2_thorpedo04

pbmr2_thorpe

pbmr2_skatala08

pbmr2_skatala04

pbmr2_penguins02

pbmr2_sillah03

pbmr2_lordkaya10

pbmr2_calypso01pbmr2_javioldians05

Anuncis